Pla de Convivència.

1.- Índex ……………………………………………………………………1
2. Contextualització …………………………………………………..….. 2
3. Justificació del Pla…………………………………………..………….. 2
4. Procés d'elaboraci …………………………………………………….. 3
5. Diagnòstic actual de la convivència en el Centre:
- Personal docent i no doc…………………………………………..….. 4
- Alumnes ………………………………………………………………… 4
- Famílies ........................................................................................ 4
6. Objectius generals del Pla ............................................................. 5
7. Actuacions per treballar la convivència:
- 7.1 Prevenció .................................................................................. 6
- 7.2 Intervenció en cas de conflicte .................................................. 8
7.2.1 Incidències
7.2.2 Assetjaments
8. Comissió de convivència ............................................................. 11
9. ANNEXES
-Annex 1. Manifest per a la Pau.
- Annex 2. Anàlisi de la realitat de la nostra comunitat educativa: Mestres.
- Annex 3. Anàlisi de la realitat de la nostra comunitat educativa: APIMA.
- Annex 4. Anàlisi entorn del conflicte: Mestres.
- Annex 5. Anàlisi entorn del conflicte: Alumnes.
- Annex 6. Resultats qüestionari convivència.
- Annex 7. Full d'incidències.
- Annex 8. Indicadors d'assetjament. Perfil de l'agressor i la víctima.

2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE
    El centre Mare de Déu del Toro està ubicat en la zona del Canal Salat, ocupant una zona verda que en els últims anys s'ha condicionat i reconvertit en lloc de jardins per passeig i entreteniment.
    L'escola està dividida en dos edificis independents, separats pel Canal Salat. Açò dificulta poder compartir espais comuns, tant pels alumnes com pels mestres, i condiciona el funcionament i organització del col·legi en general.
    L'edifici d'Educació Infantil forma part del barri d'Es Cavallitos, barri que ha crescut els darrers anys. Estan construint-se habitatges nous, alguns d'ells de protecció oficial; açò ha fet que s'hagi incrementat el nombre de famílies en situació social desfavorida. És una zona no gaire ben dotada d'altres serveis com forns, botigues, carnisseries, llibreria, ludoteca...
    Aquest edifici no disposa de suficients espais per poder atendre de forma adequada l'atenció a la diversitat (possibilitat de fer desdoblament, tallers, petits grups, atenció individual...), als pares. Ja fa anys que el Centre demana ampliar els espais.
    L'edifici de Primària està separat de la barriada per l'avinguda de la Pau, per on passa molt de trànsit. El col·legi rep alumnes de les urbanitzacions del voltant, així com d'una zona d'hortals. Açò fa que molts d'ells venguin amb diferents mitjans de transport: cotxe, autobús, ..., cosa que dificulta la relació entre ells fora de l'escola.

   
3. JUSTIFICACIÓ DEL PLA

    Des de sempre el nostre Centre ha impulsat l’adquisició d’una sèrie d’habilitats intel·lectuals i recursos afectius i personals per ajudar a construir la personalitat moral dels alumnes: empatia, autoconeixement, sensibilitat, diàleg, autoestima, tolerància, solidaritat...
    Entrenant totes aquestes habilitats es pretén que els alumnes incorporin una sèrie de valors que des de l’escola es consideren importants, i que estan explicitats en el Projecte Educatiu de Centre (PEC, valors educatius prioritaris, pàgines 9 i 10).
    Ja en el curs 1999-00 i emmarcat dins la “Diada escolar de la no violència i la pau”, els alumnes del Centre van realitzar un treball sobre la resolució de conflictes, del qual se n’elaborà un manifest que recollia la visió que sobre el tema ells tenien. (Annex 1)
    Tenint com a referent els objectius educatius del PEC, el Centre vol fomentar, relacions de cooperació i comunicació continuada amb les famílies, tot intentant implicarles en la participació de la vida del Centre en els seus diferents àmbits.
    Aquesta feina realitzada al llarg d’una bona part de la història recent del Centre ha ajudat a la creació i consolidació d’un bon clima de convivència.
    No obstant això en aquests moments es plantegen uns objectius concrets per continuar treballant la convivència d’una manera més sistematitzada.
    Com a centre on hi conviuen moltes persones, amb nivell socio-cultural, edats,... interessos, llocs de procedència, maneres de ser... diferents, encara que amb una mateixa finalitat: l'educació integral i l'aprenentatge acadèmic dels nostres alumnes, fills-es..., es va veure la conveniència de reflexionar i posar per escrit les situacions que afavoreixen o dificulten la convivència entre els membres de la comunitat educativa, per tal de treure'n unes pautes d'actuació consensuades.
    És per açò que s'ha elaborat aquest pla amb la col·laboració de tots els estaments: alumnes, mestres, famílies, personal de serveis.... Ha estat motiu per encetar debats a totes les aules per reflexionar sobre el significat de la paraula “conflicte”, quina tipologia en sorgeix, com els resolem, com es poden evitar, i el profit que se'n pot treure si es gestionen correctament. Debat que s'ha fet extensiu a les famílies.
    El document que s'ha elaborat ha de ser viu, obert, revisat periòdicament per tal d'ajustar-nos a la realitat que viu l'escola.

   
4. PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA

    Per tal d'elaborar el pla, s'ha intentat recollir l'opinió dels diferents àmbits de la comunitat educativa: mestres, alumnes, pares i personal de serveis.
    Per dur-ho a terme s'ha creat una comissió integrada per la directora, la cap d'estudis, dues mestres (E.I, i E.P.), dos membres de l'equip de suport (treballadora social i PT), que s'han reunit en horari lectiu per anar elaborant els documents que han servit de base pel treball sobre la convivència al centre. Aquesta comissió també està formada per dos pares i el representant del personal no docent, que de manera més puntual hi participen. La feina s'ha organitzat de la següent manera:
                • els mestres reunits en petits grups, així com els porters i les cuineres, i amb un guió elaborat per la comissió, van reflexionar sobre la temàtica dels conflictes dins el centre. Se'n va fer un buidatge i es va comentar en claustre.
                    • La comissió va elaborar un guió per a dur a terme assemblees a cada classe sobre aquest tema per recollir l'opinió dels alumnes, de les quals també se'n va fer un resum.
                      • Es va demanar la col·laboració de les famílies del centre mitjançant un qüestionari molt obert sobre la relació i els possibles conflictes que es generen entre pares, mares, mestres, fills-es, porters,....     Tots aquests documents serviren de base per a una reflexió i posterior redacció del Pla de Convivència del Centre.

   
5. DIAGNÒSTIC ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

a) Personal docent i no docent (Annex 2-3 i 4)
    De la reflexió que va dur a terme el personal docent i no docent de l'escola , se n'extreu que, en general les situacions que provoquen conflicte dins el recinte escolar es solen repetir a tots els cursos i que són resoltes amb la intervenció del professorat.
    En general els moments en que es solen generar més conflictes són: les estones del pati, passadissos, vestidors, ..., espais en què no es senten tan controlats pels adults.
    Algunes actituds distorsionen el funcionament de l'aula, com interrompre, cridar l'atenció, dificultats per mantenir l'atenció, falta de respecte entre els companys, rebuig d'alguns alumnes ...
    Aquests comportaments poden venir provocats per manca de motivació, diversitat de valors, desigualtats entre els alumnes per raó cultural, social, de sexe, edat, física..., falta de límits i normes a casa, egocentrisme propi de l'edat.
    El centre té establert que dins l'horari setmanal es dediqui un temps per a que els tutors-es puguin fer entrevistes individualitzades amb els seus alumnes. També es convoquen assemblees on es tracten problemàtiques que sorgeixen dins el grup. Es nomenen delegats de classe i es reuneixen periòdicament, dins l'horari escolar, en el Consell d'Alumnes coordinats per algun mestre. A més cada cicle treballa els temes de sentiments, moral, autoconeixement, prevenció de conflictes,... a través de programes específics: Els meus amics, el meu jardí; Filosofia 3/18; Educació Moral.
    L'escola dóna molta importància a la coordinació amb les famílies, és per açò que fora de l'horari lectiu es dedica un temps a entrevistes amb les famílies. En els casos que ho precisen ens coordinam amb els serveis socials, menors, Ibsalut,...
    Com a dinàmica general, els mestres intenten resoldre els conflictes que diàriament es donen, així com apliquen altres estratègies que s'adopten segons les característiques del grup.

b) Alumnes (Annex 5)
    Segons ells, un conflicte ve a ser un problema, una cosa que no funciona, una situació en que algú no se troba bé. És diferent d'una broma: una broma fa gràcia, un conflicte et fa posar maleit.
    Poden provocar conflicte: els problemes amb els amics, en el joc, dins classe, a casa, ... Però reconeixen que, a vegades, entren en conflicte amb ells mateixos, que solen tenir més bones relacions amb qui consideren millors amics, encara que, a vegades, també s'hi barallen. Manifesten que, encara que no sempre tenen la raó, la volen tenir. Ells mateixos veuen la necessitat de que hi hagi normes i que es facin complir.
    Asseguren que un conflicte pot ser una manera de resoldre un problema, quan se'n ralla.

c) Famílies (Annex 6)
    Més o manco un 10% de les famílies van respondre el qüestionari sobre la convivència que demanava la seva opinió quant a la relació que s'estableix entre alumnes- alumnes, mestres-alumnes, mestres-famílies, famílies-famílies, famílies-APIMA, porter, monitors-es, famílies-menjador.
    De les respostes que ens van fer arribar les famílies es percep un clima que afavoreix la relació entre pares i mares i el centre.
    En termes generals les idees principals volten en torn a: la importància de la col·laboració entre família i escola, la implicació dels pares en l'educació dels fills, del treball en valors tan a escola com a casa, l'establiment de normes i límits clars i possibles, necessitat de comunicació, respecte, participació.

       
6. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA
       
1. Aconseguir la creació d’un clima de Centre i d’aula que possibiliti la integració efectiva de tot l’alumnat en un context de convivència pacífica, intercanvi i comunicació.
                    · Fomentar la participació de l’alumnat en la vida diària del Centre a través del Consell d’Alumnes, assemblees de classe i la vida de l'aula.

2. Promoure accions i activitats concretes amb les famílies per tal de potenciar el desenvolupament d’actituds que afavoreixin la convivència en el Centre.
                    · Organitzar diferents activitats per tal d’animar la participació de totes les famílies del Centre: taller de famílies, xerrades, jornades de portes obertes, festes..
                           · Oferir serveis com activitats extraescolars, menjador, escola matinera per tal de col·laborar en la conciliació laboral i familiar.

3. Fomentar la participació de tota la comunitat educativa en els diferents àmbits de cooperació i decisió establerts i impulsar les relacions interpersonals, per ajudar a la cohesió de tots.
                                · Prendre en consideració totes les propostes i suggeriments que des del Claustre de mestres es facin, per tal que tots/es ens sentim corresponsables en el treball per la convivència.
                                    · Fomentar la participació del personal docent i no docent i les famílies a través del Consell Escolar.
                                · Considerar les aportacions que es facin des de l'APIMA del centre i possibilitar un treball conjunt que fomenti la convivència entre pares i mestres.
        4. Dotar els alumnes d’instruments eficaços per a la prevenció o la resolució constructiva dels conflictes.
                                    · Aplicar els programes d’educació emocional establerts durant tota l’escolarització dels alumnes. Per assolir aquests objectius generals, el Pla es basa en una actuació preferentment preventiva i educativa, tenint en compte l’aspecte sancionador com a últim recurs davant situacions molt concretes.

 
   
7. ACTUACIONS PER TREBALLAR LA CONVIVÈNCIA
   
Hem elaborat aquest pla seguint dues grans línies: prevenció i intervenció (incidències i assetjament).

            7.1 PREVENCIÓ
    La prevenció de situacions i accions que fan malbé la convivència requereix establir i consensuar entre tots i totes actituds i comportaments que propiciïn un clima escolar de respecte i confiança mitjançant actuacions i activitats programades durant el curs.

Amb els alumnes:
        · Continuar amb el desenvolupament sistemàtic dels programes d’educació emocional que ja es treballen en el Centre: “Els meus amics, el meu jardí”, “Filosofia 3-18”, “Educació moral”. A partir d’aquests programes es treballarà:
                        - L’autoconeixement
                        - L’autoestima
                        - El desenvolupament d’una autoestima positiva
                        - Adequada percepció de les emocions pròpies i dels altres
                        - Regulació i control de les pròpies emocions i sentiments, especialment en situacions problemàtiques
                        - L’autocontrol
                        - L’empatia
                        - Les habilitats socials i de comunicació bàsiques per utilitzar-les en les relacions interpersonals ...
        · Realitzar les assemblees de classe previstes dins l’horari setmanal on es tractin tots aquells temes que afecten la bona convivència del grup-classe: treballar les normes de classe, realitzar activitats de cohesió grupal, participació col·lectiva en les decisions de Centre que els afectin, ...
            · Fomentar la tutoria individual per tal que tot l’alumnat sigui atès segons les seves característiques particulars i encaminat a la millora de les habilitats socials, si és el cas.
            · Afavorir un bon clima de classe treballant la cohesió grupal amb diferents dinàmiques, potenciar els treballs en grup, destacar la contribució dels alumnes més desafavorits, introduir metodologies de caire cooperatiu, treballar la conducta amb el reforç positiu...
Amb les famílies
            · Reunions informatives: a principi de curs, d'avaluació al final del 1r. trimestre, explicatives sobre les sortides i viatges.
            · Sessió de tutoria establerta dins l'horari d'obligada permanència i amb una certa flexibilitat quan no és compatible amb l'horari de les famílies.
            · Entrevistes individuals: una durant el 1r i 2n trimestre, i una altra a final de curs (com a mínim), amb la finalitat d'informar sobre el procés educatiu dels fillets i filletes.
            · Contactes famílies-escola amb finalitat lúdica o festiva: festa de final de curs, festa de tardor, carnaval.
            · Jornada de portes obertes, en començar l'escolarització a EI 3 anys.

Amb el professorat
        ● Possibilitar i afavorir que el Claustre sigui el lloc on tothom es senti escoltat, amb un clima de confiança, per tal de poder opinar lliurement.
        ● Repartiment de tasques i funcions. Tots ens hem de sentir corresponsables i integrats en la dinàmica del Centre. Tothom ha de sentir que pot aportar alguna cosa.
        ● Treball en equips de cicle, de nivell, de comissions,..., que facilita l'intercanvi d'idees i experiències. S'han de fer passes cap a un major intercanvi entre cicles i facilitar la comunicació d'informacions des de l'Equip Directiu.
        ● Reunions informals lúdico-festives.

Del Centre
        ● Considerar el Consell Escolar com a vertader òrgan de participació de les famílies en el Centre.
        ● Col·laborar, Equip Directiu i APIMA, de manera sistemàtica per tal de desenvolupar els objectius proposats cada curs
        ● Establir una relació fluïda entre tot el personal del Centre: porters, cuineres, desadores,...
        ● Procurar que els projectes del Centre: PEC, ROF, PAD, PAT, Pla de convivència, PGA, programacions d'aula,..., contemplin objectius i activitats per afavorir la convivència.
        ● Col·laborar i coordinar amb altres entitats externes que tenen per objectiu la integració de les famílies més desfavorides.
        ● Sensibilitzar, prevenir i detectar possibles situacions a través de xerrades, campanyes, dinàmiques grupals... i formació en el suport a les víctimes i la no tolerància respecte de l'assetjament.

7.2 INTERVENCIÓ EN CAS DE CONFLICTE

    Per a la intervenció en cassos de conflicte, ja siguin incidències o assetjament, serà necessari analitzar el perfil dels alumnes implicats i les circumstàncies i entorn que l'envolten, per tal de valorar les mesures que s'adoptaran.
    Es tindrà en compte:
                    - factors personals: egocentrisme, impulsivitat, empatia, autoestima, medicació, habilitats o dèficits socials.
                    - factors psicopatològics: trastorns (de conducta, de control d'impulsos, adaptatius,...)
                    - factors familiars: maltractament, estils educatius familiars, comunicació,...
                    - factors escolars: eficàcia de les normes de convivència, clima de relacions en el centre

                    - factors socioculturals: estereotips culturals de referència, minories, context sociocultural, ...
              - problemàtica principal associada a la conducta violenta: factors desencadenants, ...
                    - problemes d'aprenentatge
    A l'hora d'intervenir davant un conflicte haurem de diferenciar entre INCIDÈNCIES o ASSETJAMENTS.

7.2.1.- INCIDÈNCIES
    Consideram incidències aquells comportaments que alteren el normal desenvolupament de la vida escolar, o que provoquen malestar en altres persones.

Protocol d'actuació

                1. Comunicació de la situació :
    Quan es produeix una alteració de la convivència escolar, immediatament s'ha de posar la situació en coneixement dels mestres o tutors-es.
                2. Recollida d'informació :
    Depenent de la complexitat de la incidència caldrà recopilar la informació que permeti aclarir els fets. Es podrà utilitzar el formulari adjunt (Full d'incidències. Annex 7)
                3. Mesures immediates adoptades :
       Aplicació, si cal, d'alguna sanció establerta en el centre . Possibilitat d'iniciar un procés de mediació. Comunicació immediata de la situació a la família, a l'Equip Directiu, a l'EOEP, a la comissió de convivència,... si es considera adient, o serveis externs, si és el cas.
    Adopció de mesures immediates en temps/espais que evitin la repetició de situacions similars. Registre del procés en el full d'incidències abans esmentat, si es considera necessari.
    Revisar aspectes com la organització de la classe i del centre , del desenvolupament del curriculum, l'actuació del mestre-a, agrupament i motivació dels alumnes.
                4. Mesures posteriors:
    Seguiment del cas i avaluació dels resultats obtinguts, analitzant la necessitat del canvi d'estratègia o de finalitzar les actuacions o derivar el cas als serveis de suport especialitzat que pogués ser necessari.

7.2.2.- ASSETJAMENTS
    Consideram assetjament quan un alumne està exposat, de forma repetida i durant un temps a accions negatives per part d'un altre alumne o un grup d'ells, que implica un dany físic i/o psicològic intencional. Ha d'existir un desequilibri de forces, és a dir, que la  víctima tengui dificultats per a defensar-se.
    Les accions negatives susceptibles de ser motiu d'assetjament serien les següents:
                        - Maltractament físic: amenaça amb objectes, pegar, amagar, trencar o robar coses.
                        -
Maltractament verbal: insultar, posar malnoms, parlar malament d'algú, comentaris ofensius i/o despectius.
                        - Exclusió social: ignorar algú, no deixar-lo participar en alguna activitat.
                        - Mixte (físic i verbal): amenaçar amb l'objectiu d'intimidar, obligar a fer coses amb amenaces, atacar sexualment.
Protocol d'actuació:
    Per tal d'orientar la detecció de casos d'assetjament s'ha elaborat un document on s'hi recullen indicadors que quan es repeteixen constantment o es donen junts, ens han d'alertar d'un possible assetjament escolar així com del perfil tant de l'agressor com de la víctima. (Veure annex 8)
                1. Comunicació de la situació :
    Qualsevol membre de la comunitat educativa que tengui coneixement d'una situació d'intimidació o assetjament ho comunicarà a l'equip directiu del centre o a un mestre.
                2. Mesures immediates :
    Suport a l'alumne afectat amb la participació de serveis especialitzats si cal, increment del control dels espais i els temps del centre, evitant que l'alumne coincideixi amb els agressors sense la presència de l'adult i adopció d'alguna mesura correctora.
                3. Actuacions posteriors :
    – Comunicació : a les famílies dels alumnes implicats, a la comissió de convivència del centre, a l'equip docent, a qualsevol membre de la comunitat educativa que tengui relació amb els alumnes implicats, al departament d'inspecció educativa, EOEP i a altres instàncies (serveis sanitaris o socials...)
    – Pla d'actuació :
                    - Amb l'alumne/a afectat/ada: actuacions de suport i protecció, programes i estratègies específics d'atenció i possible derivació a serveis externs (socials, sanitaris o ambdós).
                    - Amb l'agressor/s: aplicació de mesures (sancions, expedient disciplinari...), programes i estratègies específics de modificació de conducta i ajuda personal, i possible derivació a serveis externs.
                        - Amb les famílies: informació sobre els fets, orientació sobre intervencions i possibles suports externs i coordinació d'actuacions entre la família i el centre.
                    - Amb el professorat: informació sobre els fets i orientacions sobre indicadors de detecció i pautes d'intervenció.
                4. Seguiment del pla d'actuació :
– L'equip directiu o els/les tutors/es en cada cas:
                        - Mantindran les reunions individuals necessàries amb els implicats (alumnes, famílies, professorat) coordinant i valorant les mesures adoptades i la seva modificació, si és el cas.
                            - Recolliran la informació necessària i elaborarà els informes oportuns.
                            - Informarà la comissió de convivència qui validarà les actuacions efectuades o recomanarà la seva revisió
                            - Informarà el departament d'inspecció educativa
                            - Tota la informació elaborada serà sotmesa a un estricte control de confidencialitat.

Pasted Graphic